L’aqüeducte
Històrica – arquitectònica
L’Edat Mitjana i la conquesta dels Ports per part de Blasc d’Alagó (s. XIII) repercuteix en la construcció de nous edificis militars, religiosos i civils a Morella. L’aqüeducte i el seu sistema de canalització des de la Font de Vinatxos, va contribuir a la consolidació de la població.
Es tracta d’una reconstrucció de l’antic peiró enderrocat durant la construcció de la carretera. Als Ports, les festes en honor a Sant Antoni o “Santantonades” són una de les festes més característiques i representatives de la comarca. A Morella se celebren el cap de setmana posterior a la festa del sant (17 de gener).
Des d’ aquest peiró es pot apreciar una espectacular vista panoràmica: el Penyagolosa, el Turmell, els pics de Fusters i Muixacre, la serra de Palomita, part del castell de Morella, la Mola de la Garumba i la vall del riu de les Corces amb la gran paret de la Font Donzella.
Edifici religiós conegut també com l’Ermita de Santa Llúcia o dels Arcs, per la seua ubicació sota l’aqüeducte medieval. Està ubicada a extramurs de la població de Morella. Està declarada Bé de Rellevància Local.
Cap a finals del segle XIII es va decidir construir una ermita i un hospital per atendre els malats de lepra, també anomenats “cagots”. Així doncs, l’any 1289 ja estaven acabats l’hospital i la capella, i l’any 1291 eren aprovats els seus estatuts. Durant el segle XVIII va ser ampliada i decorada a l’estil barroc.
Com a dada curiosa, el 27 d’abril de 1353 fou assassinat fra Guillem Escolà, menoret de Sant Francesc, a mans de Domingo Prunyonosa, mestre d’obres de l’església de Santa Maria de Morella. Dins, una làpida ens marca el lloc on es va trobar el cadàver del franciscà durant la restauració de l’església.
Restes de les antigues canonades de l’aqüeducte, conductes fets d’obra de pedra i morter d’un metre i mig d’alçària i un d’amplada, que portaven l’aigua de la Font de Vinatxos, a uns 3 km d’ací, fins als aqüeductes de la Pedrera i Santa Llúcia, i finalment a Morella.
L’any 1273, el rei Jaume I va donar el brollador de la font de Vinatxos per l’abastiment d’aigua a la població de Morella i, el 1315, Jaume II va autoritzar la construcció de l’aqüeducte. Es tracta d’una gran obra d’enginyeria hidràulica del segle XIV, que va suposar una gran millora en la vida quotidiana dels morellans.
L’aqüeducte o Sèquia Reial està declarat Bé d’Interès Cultural.
Per seguretat, i degut a l’important risc de despreniments, es prega no accedir a l’interior del túnel.
L’any 1273, el rei Jaume I va donar el brollador de la Font de Vinatxos a la població de Morella, per abastir-se d’aigua. Així doncs, a finals del segle XIII es van iniciar les obres del primer aqüeducte i es va projectar una senzilla canalització de terra cuita.
Amb el rei Jaume II, es va finalitzar el projecte amb la creació del segon aqüeducte i, en 1359, es va arribar a portar l’aigua fins a dins de la població, fins a la coneguda avui dia com la Font Vella.
Actualment, la Font de Vinatxos compta amb un abeurador per al ramat.
El conjunt format per la Font de Vinatxos, les canonades, els arcs de Santa Llúcia i la Pedrea, i l’aljub, formen part del conjunt patrimonial de l’Aqüeducte de Morella o Sèquia Reial, declarat Bé d’Interès Cultural.
Aquest conjunt patrimonial hidràulic està format per una petita font amb abeurador. Està situada sobre l’antic camí que unia Morella i Herbeset, al costat del barranc de La Carcellera.
La conducció de l’aigua transcorre per davall del camí, per vessar l’aigua a un llarg abeurador, que es va condicionar al segle XX per a la ramaderia extensiva.
Originalment servia de lloc per beure, descansar i refrescar als animals i persones que feien el camí d’Herbeset.
La ramaderia als Ports ha estat i, a hores d’ara, continua sent, el principal motor econòmic. Al llarg de tot el territori hi ha una ampla infraestructura de camins, fonts i abeuradors que han estat fonamentals per al desenvolupament de la ramaderia.
Teléfonos
Ayuntamiento de Morella: 964 160 034
Morella Oficina de información turística: 964 173 032
Emergencias: 112