Els miradors
Patrimoni natural
EEls Ports acull nombrosos indrets que doten de personalitat i autenticitat a aquestes terres. El territori muntanyós cedeix, de tant en tant, a planícies que serveixen com a miradors naturals del paisatge i que permeten tindre espectaculars vistes d’aquestes terres, com és el cas de la serra de Sant Isidre. .
L’antic pont de Xiva va ser construït al segle XVII sobre l’antic camí de Morella. Va estar en ús fins que es va construir la nova carretera d’accés a Xiva.
La font està realitzada amb pedra de carreu, la seua funció era la d’abastir d’aigua a la població. Data de l’any 1905, tal i com es pot observar a la inscripció del frontó de la mateixa. Compta amb un taulell devocional de la Mare de Déu de Roser, patrona de Xiva. L’aigua que brolla prové, canalitzada, des del paratge on s’ubica l’ermita de Roser.
Al seu costat es troba el llavador que presenta una forma trapezoidal, amb mides de 8 metres de llarg i 3 i 5 metres d’ample. El llavador es troba dividit en dues basses. La post de la pedra destinada a llavar la roba està feta amb calissa groga. S’abasteix de l’aigua de la font que hi ha enfront.
Tant l’església com el campanar de Xiva van ser traçats per l’arquitecte provincial José Cuenca, en 1852, qui es trobava treballant a Forcall. Les obres del campanar es van desenvolupar amb posterioritat al temple, acabat en 1859.
L’església és de nau única amb capelles laterals. Presenta una decoració amb pintures murals i vidrieres. El campanar, format per diversos cossos decreixents, presenta una estètica més típica de torre-campanar de la província Terol amb el remat de tipus bulbós que havia proliferat als Ports des del segle XVIII.
Xiva va tindre durant segles un antic forn que es remunta a l’època medieval. L’edifici es troba a la plaça i, recentment, ha estat restaurat per acollir diverses activitats culturals i lúdiques de Xiva.
Els peirons o creus monumentals se situaven a les entrades de les poblacions, en els encreuaments de camins i en altres llocs de rellevància. Aquest tipus de construcció podia servir per delimitar el límit administratiu del territori o ser de caràcter religiós i devocional.
En origen aquest peiró estava a l’entrada del pont vell. La creu actual data de l’any 1948 i està col·locada sobre el basament i fust que hi havia des de 1930, només el capitell i la creu es van fer nous. La creu és grega florenzada, en l’anvers el Crist crucificat, amb corona d’espines i aurèola. En el revers la representació de la Mare de Déu del Roser, patrona de Xiva. El capitell és de base octogonal. En l’anvers, sota el Crist el nom de l’autor (J. Albert), i en el revers, als peus de la Mare de Déu hi ha una inscripció, on es pot llegir el nom del municipi. L´any 2000, amb motiu de la festa del “Quinqueni” fou restaurat.
Envoltat pels xops del Barranc dels Plans i xiprers del Calvari es localitza el Santuari de la Mare de Déu del Roser. El conjunt està format per l’ermita, la casa de l’ermità, el Calvari i la Capelleta vella de la Mare de Déu del Roser. L’entorn és de gran bellesa, i destaquen les grans parets verticals del barranc. A la zona també es localitza la Font del Roser.
La primitiva ermita fou construïda l’any 1242. En 1545 va ser renovada i ampliada. En un principi, l’advocació va estar sota la Mare de Déu de la Font. Amb el pas del temps, hi va canviar a l’actual Mare de Déu del Roser. L’actual ermita i calvari van ser construïts entre 1890 i 1895. El conjunt està declarat Bé de Rellevància Local.
La Mare de Déu del Roser és la patrona de Xiva, i la seua festa es realitza el segon cap de setmana d’agost. Cada cinc anys se celebra el Quinquenni, i la imatge és traslladada des de l’ermita fins a Xiva.
La primitiva ermita fou construïda a l’any 1242. En 1545 fou renovada i ampliada. En un principi es trobava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Font, però amb el temps va canviar a l’actual Mare de Déu del Roser. L’ermita i el Calvari van ser construïts entre els anys 1890 i 1895. El conjunt està declarat Bé de Rellevància Local.
L’ermita té una nau única d’ 11 metres de longitud i 5 d’ample.. Està coberta per una volta de canó, Posseïx un cor alt. La decoració està formada per relleus dels Evangelistes i ceràmiques amb escenes de la infància de Jesús. Presideix l’altar la imatge de la Mare de Déu del Roser amb el Xiquet.
La Mare de Déu del Roser és la patrona de Xiva. Cada cinc anys es celebra una festa extraordinària en seu honor el segon cap de setmana d’agost i rep el nom de “Quinquenni”; l’any 2020 serà any del Quinquenni.
Es tracta d’un petit pou cobert situat a l’antic camí que comunicava Xiva amb Morella. El pou compta amb unes escales d’accés i una paret lateral per evitar les solsides de la terra del camí. Tots els elements estan construïts amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aquesta és una tècnica arquitectònica pròpia, senzilla, popular i ecològica, que ha transformat el paisatge. Des de fa segles, la pedra en sec s’ha utilitzat per a la construcció de masies, bancals, pous, abeuradors, etc., sempre d’una forma respectuosa amb el medi ambient i dotant d’una peculiaritat única aquestes terres de la comarca dels Ports.
La imatge tradicional dels Ports està formada per imponents muntanyes vertebrades per antics camins i aïllades masies. El mas és la casa tradicional de la comarca. Es tracta, generalment, d’una explotació agrària integrada per una casa de camp amb diverses dependències i per les pastures, les terres de conreu i els boscos que té adscrits.
El Mas de Mejora disposa de l’estructura típica d’estes construccions: vivenda, corrals i la pallissa. La seu tipologia constructiva és la pedra en sec i el tapial. D’aquest mas, destaca el balcó de fusta i la porta d’accés a la vivenda, de doble fulla originals. També es mantenen les porteres de fusta per tancar el ramat i que es poden veure a tota la comarca. Va ser abandonat en el segle XX.
Curiosos ametlers en forma de 4 o cadira, situats damunt de la paret del carreró per on discorria el camí de Xiva. No està clar el motiu pel qual els ametlers han crescut amb aquesta forma, però es pensa que potser els forçaren a créixer d’aquesta manera per poder aprofitar millor tot el camp de cultiu i perquè les ametles caigueren al camí en lloc de caure al cultiu, i poder arreplegar-les millor.
L’activitat de la ramaderia i el conreu de secà ha suposat, durant molts segles, l’activitat bàsica de la comarca dels Ports. Tota eixa forma de treballar, de viure, de comunicar-se, ha creat un paisatge cultural únic a aquestes terres. Els Ports – Camí de Conquesta, està ple d’aquests elements que han anant conformant la història, la cultura i les tradicions d’aquest territori.
Aquest pou o font es troba localitzat en un punt estratègic del camí de Xiva, per la qual cosa es va convertir en una parada obligada per refrescar-se, tant les persones com els animals que recorrien aquest camí. La gran importància d’aquesta font o pou va fer que el nom dels dos masos de la vora també feren referència al pou: Torre el Posso i Mas del Pou. La construcció del conjunt hidràulic del pou està realitzada amb pedra típica de la zona.
En aquesta zona, també es conserva un tram amb l’empedrat original del camí de ferradura i carreró de pedra sec. Els camins van ser un eix fonamental, tant per a la comunicació de les persones, com per a la ramaderia. L’existència de pous com aquest va ser de gran importància. Generalment tenien les següents característiques: estaven ubicats en la unió de dos o més camins, construïts amb la tècnica de la pedra en sec, habilitats per abastir a les persones i al ramat, i molt d’ells, molt a prop d’un mas.
Telèfons
Ajuntament de Morella: 964 160 034
Morella – Oficina d’informació turística: 964 173 032
Emergències: 112