De la Naranja a la Mola
Patrimoni natural / arquitectònic
Els Ports acull nombrosos indrets que donen l’autenticitat a aquestes terres. Les muntanyes s’alcen sobre el paisatge oferint espectaculars vistes d’aquesta comarca. A Olocau del Rei podem trobar l’ermita de la Virgen de la Naranja, a 1.164 m d’altura. La Mola de la Todolella fa de frontera natural amb Aragó, a uns 1.100 m.
L’arquitectura religiosa d’Olocau del Rei es troba representada per l’església de Ntra. Sra. del Pópulo (s XIII-XIV) i per les seues quatre ermites. D’aquestes últimes, l’ermita de la Magdalena és la més antiga. Es correspon a les ermites denominades de Reconquesta i el seu origen es remunta al segle XIV, encara que va ser molt modificada durant el segle XVIII. Es trobava a la vora d’una antiga vereda, de la qual encara queden rastres de l’empedrat i murs que la delimitaven.
L’ermita està situada als afores de la població, en la carretera a Bordó, i es tracta d’una petita construcció rectangular i allargada amb coberta de teules a dues aigües. La fàbrica és de maçoneria. Presenta la peculiaritat de la seua entrada, ja que és lateral i sota una curta teulada. La porta és de taulons de fusta, emmarcada en un arc de mig punt, i és l’única obertura en els paraments, excepte una estreta espitllera sota el ràfec.
A l’interior, presideix l’altar una imatge de Maria Magdalena.
Olocau del Rei va ser una important plaça medieval, gràcies a la seua localització estratègica. Per això, va comptar amb importants edificis, molts dels quals han arribat fins als nostres dies. El castell d’Olcaf o Olocau del Rei va ser, durant segles, un preuat i cobejat sistema defensiu, en aquestes terres frontereres.
Es troba al Puig d’Olocau, a 1.199 metres d’altitud, des d’on s’obtenen unes espectaculars vistes panoràmiques.
Va ser construït pels musulmans al segle X, seguint la tècnica de tapiera. Posteriorment, va ser reconstruït pel Cid, en 1084. Va ser una plaça important en les batalles durant la Reconquesta.
L’any 1271, l’infant Pere I, va concedir la Carta de Poblament a la localitat, la qual va passar a integrar-se en el Regne de València. En aquest castell va estar presa la Comtessa d’Urgel, Margarida de Montferrat, mare de Jaume d’Urgell, aspirant al tron d’Aragó després de la mort de Martí l’Humà, a principis del segle XV.
Es conserven alguns llenços de muralles i una torre de planta circular. El conjunt del castell es troba declarat Bé d’Interès Cultural.
El mas és la casa tradicional d’aquest territori. Es tracta, generalment, d’una explotació agrària integrada per una casa de camp, amb diverses dependències. En ella es realitzaven labors relacionades amb el bestiar, l’agricultura i l’explotació dels boscos. El Mas de la Mola es localitza a la Todolella i està format per un conjunt d’edificacions que daten del segle XVII. En la seua construcció es va aprofitar el desnivell del terreny, per la qual cosa presenta volums a diferents altures, amb cobertes a dues i una aigua.
La façana i accés principal es troben en el nivell inferior. Està realitzada en maçoneria, i combina la pedra vista i la revestida amb arrebossada de calç. La composició de les seues façanes és sòbria i funcional, i predomina el mur cec amb algunes obertures, de petita grandària. També compta amb petites balconades sense vol, situades en façana principal, buscant el sol.
Es tracta d’una reconstrucció parcial de l’antic peiró o creu religiosa, que va ser destruït durant la Guerra Civil. Es troba localitzat a la Todolella.
S’alça sobre un pedestal quadrat, format per almenys sis peces de pedres originals. Sobre ell se situa el sòcol quadrat, també original. La part central correspon a la reconstrucció realitzada en formigó. En aquest tram se situen tres fornícules. En una d’elles es troba un mosaic de quatre peces amb la figura de Sant Pere. Remata el conjunt, en la seua part superior, una pedra tallada (també procedent del peiró original) amb ràfec i amb forma de doble piràmide.
Aquesta creu o peiró de la Todolella és posterior a l’any 1940, encara que conté algunes peces del peiró primitiu. Es compon d’un petit monòlit realitzat en maçoneria, rematat amb una pedra tallada original. Conté un mosaic que simula una capelleta, formada per nou peces ceràmiques dedicades a Santa Bàrbara. El conjunt està rematat amb una creu llatina realitzada en pedra.
Els peirons, o creus, se situaven a les entrades de les poblacions, en els encreuaments de camins i/o en altres llocs de rellevància.
El conjunt hidràulic es troba en la part més baixa de la Todolella, als afores del nucli urbà. Està format pel Llavador i la Font del Xorret. El llavador o safareig és una bassa partida, de forma rectangular, i té unes mides de 6 x 12 metres. Es va construir en el barranc per aprofitar part del cabal del Barranc del Mas de la Mola i de la font.
El seu origen es remunta al segle XIX. Les parets estan realitzades en maçoneria de pedra recoberta en algunes parts per morter. El sostre presenta una estructura de fusta i teules corbes de ceràmica. És destacable el curiós sistema ancorat en el sostre de tirants de fusta que s’emprava per estendre la roba, després del seu rentat.
En la paret es conserva un vell escrit, en castellà, amb l’advertiment: “1902 En aquest llavador es prohibeix rentar robes brutes o de color sota la multa d’una pesseta.”
Telèfons
Ajuntament d’Olocau del Rei: 964 178 417
Ajuntament de la Todolella: 964 171 178
Olocau del Rei:Oficina d’informació turística: 646 030 282
Emergències: 112