Les Calderetes i les Ermites
Patrimoni natural / arquitectònic
Els Ports acull un interessant patrimoni arquitectònic religiós, a través de les nombroses ermites repartides als termes de la Mata i Olocau del Rei. També destaquen les Calderetes, curioses formacions naturals situades al riu Cantavella.
Els peirons o creus monumentals se situaven a les entrades de les poblacions, en els encreuaments de camins i en altres llocs de rellevància. Aquest tipus de construcció podia servir per delimitar el límit administratiu del territori o ser de caràcter religiós i devocional. A la Mata hi ha 4 peirons: Santa Quitèria, Sant Pere, Sant Gil i Canals.
El Peiró de Canals és una creu devocional i religiosa. Està construïda sobre uns graons de planta poligonal. Sobre ells, s’alça un capitell i magolla que sosté la creu treballada en pedra. La creu, d’estil gòtic, té la imatge de Crist en una cara i, en l’altra, la de la Mare de Déu.
La creu d’aquest peiró és una còpia de l’original que es conserva a l’ajuntament de la Mata, i data del segle XVI.
Aquest paratge rep el nom de les Calderetes per l’abundància de tolls d’aigua naturals que es formen sobre el llit del riu Cantavella. De tots els tolls, destaca un de major grandària que rep el nom de Caldereta Gran.
L’aigua es manté cristal·lina fins a l’estiu, quan es converteix en una zona de bany molt valorada pels habitants i pels visitants.
És un lloc de gran valor botànic i també etnològic. Molt a prop es troba una bassa de reg, de forma irregular i allargada, que encara està en ús. També destaquen la Torre Guillermo, el Molí de la Punta, i els nombrosos bancals realitzats mitjançant la tècnica de pedra en sec.
Aquest paratge natural es troba en el terme de la Mata, en el riu Cantavella. Al llarg dels segles, el riu ha anat erosionant la roca per esculpir nombrosos tolls. El riu Cantavella és un afluent del riu Bergantes, i presenta un caràcter irregular. A la primavera, el riu presenta un major cabal, la qual cosa provoca que aquests tolls s’inunden d’aigua. Aquest paratge, a més de ser una zona de bany en els mesos estivals, també presenta un bell paisatge natural i etnogràfic, com és el cas de l’ús de la pedra en sec per a les construccions agrícoles.
Es troba situat en el marge esquerre del riu Cantavella, entre els termes de la Mata i Olocau del Rei. Es tracta d’un antic molí hidràulic que utilitzava la força motriu del riu per moldre el gra.
Els Ports ha estat històricament una comarca ramadera i agrícola. Els masos eren l’habitatge tradicional de les persones que vivien en el camp, i en ells es desenvolupaven totes les labors agrícoles i ramaderes. Així doncs, aquest molí, situat prop de nombrosos masos i ben comunicat amb Olocau del Rei i la Mata, donava servei als habitants de la zona.
Com a curiositat, cal assenyalar que en aquest tram del GR 331: Els Ports- Camí de Conquesta, que discorre entre la Mata i Olocau del Rei, es troben nombrosos masos fortificats.
De les quatre ermites que posseeix Olocau del Rei, l’ermita de San Marcos és la més gran d’elles. Va ser construïda a la fi del segle XVI i, segons la tradició, San Marcos se li va aparèixer a un habitant d’Olocau del Rei i li va demanar que es construira una ermita. Després de la seva construcció, i a causa de l’augment de la devoció cap al sant i l’auge d’una fira anual que es realitzava en el seu honor, es va decidir ampliar l’ermita, en 1769.
Està formada per un conjunt d’edificis: l’ermita, l’habitatge de l’ermità, l’hostatgeria, i els coberts. Tots ells configuren un espai tancat triangular, formant una plaça empedrada i travessada per l’antic camí que unia Terol amb Morella.
L’ermita destaca per la seva grandària, i ressalta la façana principal, de fàbrica elegant i àmplia, i rematada amb un campanar de paret. La planta del temple és de creu grega. El tambor s’alça sobre petxines, i assoleix els 27 metres d’alçària.
Aquesta ermita acull dos romeries anuals, el 25 d’abril (San Marcos) i el 24 de juny, però la festa gran en honor al patró se celebra cada quatre anys, el 24 de novembre.
Es tracta d’un conjunt hidràulic format per la font i el safareig. Es troba situat a uns 250 metres del nucli de la població. El camí empedrat que condueix cap a la font està flanquejat per murs de pedra en sec i corrals.
Fins als segles XV-XVI, va ser l’únic safareig existent a Olocau del Rei.
Es tracta d’una edificació semicircular amb sostre, que protegeix el naixement de l’aigua, canalitzada des de l’interior de la muntanya, i que desemboca en un antic safareig de pedra de carreu.
En el seu interior es conserva una singular estructura de fusta, acoblada en alguns punts amb ferradures, que va ser utilitzada per estendre la roba.
Aquesta instal·lació hidràulica està formada per un safareig realitzat en pedra de carreu, amb una doble bassa i coberta de teula, una font-abeurador, i la seva corresponent canalització d’aigua. L’aigua es capta a través d’una galeria de 131 metres de longitud. Es tracta d’una sala rectangular construïda en pedra de carreu que filtra l’aigua a l’aqüífer i la canalitza fins a la font-abeurador.
Per la seva ubicació, en una zona d’accés a la població, va ser un punt important per a la ramaderia d’Olocau del Rei. Al costat de la font es troba un safareig que s’alimenta de l’aigua sobrant de l’abeurador. El safareig està format per dues basses de blocs de pedra de carreus.
Aquesta ermita es troba adossada al costat de l’antic cementiri. L’edifici religiós, dedicat a San Blas, és de petites dimensions i va ser construït al segle XV i reformat al segle XVIII.
Posseeix una sola nau, de planta rectangular, dividida en quatre trams. En el primer tram es disposa el cor, i l’últim, de major dimensions, es cobreix amb la cúpula rebaixada, paredada de maó. La seva fàbrica està realitzada amb maçoneria amb reforços de carreus. La decoració interior, d’estil popular, correspon al segle XIX.
La portada és d’estil renaixentista, i en ella s’obren buits en arc de mig punt per a la porta i una fornícula. Més amunt, hi ha una finestra rectangular que il·lumina el cor. Remata el conjunt un campanar de paret sense campana.
Aquest element hidràulic està format per una font i un abeurador.
La font de pedra presenta una canella de carreu i aljub, protegits per una volta de maçoneria que es recolza en parets de cadirat, en les quals s’obre un buit solucionat amb un arc rebaixat. L’aigua sobrant de l’aljub passa a uns abeuradors contigus, perquè puga beure el bestiar.
Aquesta font es troba situada al Barranc de Malbajo. Es proveeix de l’aigua d’un aqüífer que brolla muntanya amunt. L’aigua es troba canalitzada per una galeria de pedra de carreus. La possible datació de la font correspon als segles XV-XVI.
Telèfons
Ajuntament de la Mata:
964 180 001
Ajuntament d’Olocau del Rei:
964 178 417
Olocau del Rei: Oficina d’informació turística:
646 030 282
Emergències:
112