Sant Cristòfol, Saranyana i Sant Gil
Patrimoni cultural / arquitectònic
Els antics camins dels Ports són testimonis de tradicions que encara hi perduren com és el cas de les rogatives. Al mes de maig, l’ermita de Sant Cristòfol és un punt de trobada i referència comarcal per als habitants de les poblacions veïnes de la Todolella, la Mata, Forcall i Cinctorres. Saranyana és un poble abandonat, que pertany a la Todolella, encara que en temps medievals tenia entitat pròpia; i, arribant a la Mata, l’ermitori de Sant Gil, molt estimat per tots, sorprèn amb la seua curiosa arquitectura.
Aquesta ermita es troba alçada sobre les restes de dues ermites anteriors: la primera, de 1367, i la segona, de 1589. L’ermita actual va ser construïda entre 1868 i 1875.
La construcció té una única nau de 26 metres de longitud i 16 metres d’amplària. Està dividida en 3 trams mitjançant arcs de mig punt. La decoració és neoclàssica, amb frescs de Ramón Segura, realitzats en 1873. Sota la cúpula del presbiteri, se situa el cambril amb la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la població de Cinctorres. De l’exterior, destaca la torre campanar, de 20 metres d’alçària.
Molt prop de l’ermita es troba el Jaciment Ana. Es tracta d’un jaciment paleontològic visitable que permet conèixer la importància dels dinosaures del Cretàcic en aquest territori.
Situada en un marc incomparable, a uns 1.100 metres d’altura sobre el nivell del mar, l’ermita de Sant Cristòfol està considerada com un dels edificis religiosos més emblemàtics de la comarca dels Ports, ja que acull nombroses romeries i rogatives dels pobles del voltant, com és el cas de la Todolella, Forcall, la Mata i Cinctorres.
Des de l’any 1332 està documentada l’existència d’una ermita en aquest lloc, encara que el conjunt actual correspon a una profunda intervenció realitzada a principis del segle XVIII.
El conjunt arquitectònic està format per l’ermita, l’allotjament de l’ermità i la hostatgeria. Tots ells estan situats al voltant d’un pati central, amb forma de claustre.
L’ermita té planta rectangular, de 23 x 10 metres, i és de nau única dividida en quatre trams. El conjunt de l’Ermita de Sant Cristòfol està declarat Bé de Rellevància Local.
La Carta de Poblament o Carta Pobla de Saranyana va ser concedida, en favor de Bernat Calvera, al juliol de l’any 1233. Aquesta pedania, dependent de la Todolella, va estar habitada fins al segle XX, i va tenir església i ajuntament.
L’església, construïda al segle XIII, és un dels vestigis més antics d’edificis religiosos que perduren a la comarca dels Ports. Es tracta d’un dels pocs exemples d’arquitectura de transició entre el romànic i el gòtic. L’església es trobava sota l’advocació de Sant Miquel.
Actualment, es troba en ruïna total, i les úniques restes perceptibles són la cúpula de l’absis, de carreu treballat, i l’arrencada de l’arc faixó, que separava l’absis de la nau. Té un mur tester de maçoneria amb cantonades de carreu. Està declarada Bé de Rellevància Local (BRL).
El poblat de Saranyana va estar habitat de forma permanent fins al segle passat. Aquest nucli de població situat entre la Todolella i l’ermita de Sant Cristòfol, va comptar amb església, ajuntament pedani i presó. El conjunt de Saranyana és un dels millors exemples d’arquitectura rural de la comarca.
La seva importància històrica apareix ja citada en el document de 1233, en el qual Blasco d’Alagó dóna aquest nucli perquè siga repoblat. En ell, destaca que és citat com “la Torre de Saranyana”, és a dir, que existia una construcció anterior a aquesta data.
Blasco de Alagón dóna a Bernat de Calvera la torre de Saranyana i els llocs d’Alabor i Perarola, en el terme de Morella, perquè els repoble (juliol de 1233):
Notum sit cunctis, quod ego, Blasius de Alagone, propter multa grata servitia que Bernardus de Calvera usque modo nunc fecitis, et facistis, per me et meos successores, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola.
Facta carta in obsidione de Burriana, in mense julii, sub era millessima ducentessima septuagessima prima.
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B
Aquesta església va substituir l’arruïnada església primitiva de Saranyana o de Sant Miquel. Es va construir al segle XVII, d’estil neoclàssic. Té una nau, dividida en quatre trams. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. A l’interior, té volta amb llunetes i arcs torals de mig punt. Es troba sota l’advocació de Sant Miquel i Santa Quitèria.
En el primer tram té un cor, i en l’últim se situa la torre, molt desproporcionada pel que fa al conjunt. És de planta quadrada coberta a quatre aigües.
La porta principal se situa als peus de l’església i es pensa que procedeix de l’antiga església de Sant Miquel. Està declarada Bé de Rellevància Local (BRL).
Ubicada molt a prop de la localitat de la Mata (menys d’1 km), aquesta ermita es va construir en 1786. Segons la tradició, es va edificar en agraïment a Sant Gil per a haver protegit a la població de la pesta. Es tracta d’una petita capella amb pòrtic o atri cobert i amb tres arcs de mig punt de pedra de carreu. Tot l’edifici té teulada àrab a dues aigües i la planta és quadrada. La part central de la nau està coberta amb una cúpula de rajola i està suportada sobre un tambor octogonal, amb forats rectangulars per a la decoració. A l’entrada de l’ermita i a l’absis té sendes petites crugies. A l’altar hi ha una imatge del sant. Sobre la cúpula hi ha un interessant penell de fosa. Durant les festes patronals d’agost i l’1 de setembre es festeja Sant Gil, patró de la Mata. L’ermita de Sant Gil està declarada Bé de Rellevància Local (BRL).
Telèfons
Ajuntament de Cinctorres:
964 181 001
Ajuntament de la Mata:
964 180 001
Cinctorres:Oficina de turisme i museu:
964 181 428
Emergències:
112