El Lligalló
Històrica / arquitectònica
El Lligalló o la comunitat ramadera d’una comarca, tenia la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats. Va ser creat pel rei Jaume I al segle XIII i va estar en funcionament fins a l’any 1835.
Es tracta del segon jaciment de la Comunitat Valenciana on s’ha constatat una ocupació humana en el Mesolític. Entre els anys 2011 i 2013 es van realitzar campanyes d’excavacions. Els resultats d’aquestes permeten confirmar l’existència d’un jaciment que cobreix la transició entre el Mesolític i el Neolític. En l’última campanya d’excavació s’ha confirmat que en el jaciment va haver-hi quatre moments d’ocupació. El més antic té 9000 anys, el segon, 7000 anys, i el tercer, 5000 anys. A la fi del Neolític, fa 3000 anys, la balma o cova es va utilitzar com a lloc de soterraments.
Abans d’arribar a Vilafranca es troben 2 paratges de gran interès: les Mallades i el Barranc de la Fos. Les Mallades és un lloc molt benvolgut pels escaladors. El Barranc de la Fos destaca per la seva importància paisatgística, faunística, vegetal i etnogràfica.
L’habitatge tradicional d’aquestes terres és el mas. El seu origen es remunta al procés de la Reconquesta, quan van arribar repobladors aragonesos i catalans als segles XIII i XIV. En els nuclis urbans, les activitats econòmiques estaven diversificades, mentre que a la muntanya solament es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Aquests treballs es trobaven allunyats de les poblacions, per la qual cosa, l’habitatge o mas se situava prop de la zona de treball per poder atendre millor el bestiar. El mas es va convertir en una unitat econòmica i social, aïllada i disseminada per tot el territori. Els masovers o persones que habiten i treballen en els masos, a més de la seva dedicació durant segles al cultiu de la terra i a la ramaderia, han estat els grans conservadors del patrimoni etnològic de Vilafranca, entre el qual destaquen camins, masies, fonts, abeuradors, etc.
Vinculat a la importància de la ramaderia cal destacar el Lligalló. Va ser una institució creada pel rei Jaume I, i era una mancomunitat de pastors que gestionava el bon ús dels camins.
L’orografia de Vilafranca va fer imprescindible la construcció de camins de ferradura per a comunicar masos, poblacions i l’accés als diferents recursos naturals. Tanmateix la trashumància i el trànsit del bestiar local a la recerca de pasturatge va fer imprescindible la realització d’una extensa xarxa de camins, anomenats assagadors.
Vilafranca disposa d’una ampla xarxa d’aquestes vies, al voltant de setanta, que han estat testimoni de fets històrics, culturals i socials, marcant el seu desenvolupament. La situació estratègica d’aquestes terres, punt d’unió amb Aragó, ha estat clau en la seua història. L’extensa infraestructura pecuària de Vilafranca va permetre la comunicació i l’intercanvi comercial entre territoris, l’accés als recursos naturals, la trashumància i l’accés als nombrosos masos de la zona.
Els assagadors, com és el cas de l’Empriu, permet al visitant gaudir de la natura i el paisatge a través d’aquestes vies de comunicació que recorren gran part del terme municipal. Caminant per ells es descobreixen els aprofitaments i usos històrics d’aquestes terres, el medi natural, així com les construccions tradicionals i les restes arquitectòniques conservades.
La tècnica de la pedra en sec és una constant a Vilafranca. Durant segles, la necessitat d’augmentar la superfície i la qualitat del terreny cultivable va fer que s’extragueren de les seues terres grans quantitats de pedra. Amb ella, i amb l’enginy i les mans dels pobladors d’aquesta vila, es va crear una arquitectura pròpia, senzilla i popular, una forma única d’entendre el medi que els rodejava. Es van crear centenars de quilòmetres de parets de pedra seca i centenars de casetes, basses, pous, bancals, artigues, assagadors, etc. Recentment, aquesta tècnica ha estat reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Telèfons
Ajuntament d’Ares: 964 443 064
Ajuntament de Vilafranca: 964 441 004
Ares – Oficina d’informació turística: 964 443 074
Vilafranca – Oficina de informació turística i Museo Pedra en Sec: 964 441 432
Emergències: 112