La transhumància
Cultural, natural, històrica, oficis tradicionals
La transhumància és una pràctica ramadera molt vinculada a la història d’aquesta comarca. Els Ports ha estat, des de la Prehistòria, un lloc de pas de pastors i ramats des de l’interior fins a la costa, un dels fets que va contribuir al desenvolupament de la immensa xarxa de camins que hi ha al llarg de tot el territori.
El Santuari de Vallivana està situat a 22 km de Morella. Està format per un conjunt d’edificacions que inclou l’església, les hostatgeries, la font i altres dependències. L’església actual va ser construïda entre 1714 i 1738. La façana exhibeix una elegant portada barroca amb una torre-campanar. En el seu interior destaca la decoració neoclàssica i les grans dimensions del temple. Presideix l’altar major la imatge de la Mare de Déu de Vallivana amb el Xiquet, una menuda escultura gòtica d’uns 25 cm d’altura.
El Sexenni és la festa més important de Morella i se celebra cada sis anys, quan la Mare de Déu de Vallivana és traslladada a la població des del seu santuari per realitzar unes grans festes en el seu honor. Ja a Morella, i durant nou dies, es realitzen importants actes religiosos i culturals que han merescut la declaració de Bé d’Interès Cultural Immaterial. Aquesta celebració té el seu origen en l’any 1672 quan una terrible pesta va arrasar tota la comarca i la població va demanar protecció a la Mare de Déu. Amb la seua presència a Morella, l’epidèmia va remetre i, per això, per donar mostres de gratitud i devoció cap a aquesta, es va acordar dedicar-li una novena extraordinària de sis en sis anys. L’any 2024 serà any de Sexenni.
Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per un petit llogaret amb l’ermita dedicada a Santa Llúcia. Està declarat Bé de Rellevància Local. Es tracta d’una construcció de tipologia de Reconquesta que va ser parròquia des del segle XIII fins a la construcció de l’església de la Llècua (s. XVIII). Aquest fet va ser el causant de l’abandonament progressiu del llogaret de Salvassòria.
De les restes de l’ermita destaquen la portada romànica i l’espadanya. Una de les seues campanes, coneguda amb el nom de la Campaneta de les Ànimes (s. XV), es conserva a l’església de la Llècua.
Les restes de Salvassòria i la font són un lloc de parada de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort, que se celebra al mes de maig.
Aquest llogaret ja va aparèixer nomenat a la Crònica o Llibre dels Fets del rei Jaume I, del segle XIII:
«…e pois passam pel riu de les Troites e eixim a la canada d’Ares e de la canada d’Ares al port de Prunelles et a Salvasòria…»
Segons algunes fonts d’informació i per la seua etimologia, el topònim de la Llècua deriva del llatí lacua “basses”, que és una variant vulgar de lacus “llac”. Així doncs, pareix que la Llècua s’assenta sobre un antic espai endorreic de difícil drenatge en què hi va haver una llacuna abastida per les aigües soterrànies i superficials.
Durant molts segles ha hagut constància de la riquesa aqüífera de la Llècua, com és el cas dels pous que abastien d’aigua la població: el pous de la Cima, de l’Aljub i el de Dalt.
L’extinta llacuna va afavorir les condicions immillorables per al conreu de cereals i patates, ja que aquesta terra és molt fèrtil i rica en nitrats.
Telèfons
Ajuntament de Morella: 964 160 034
Morella – Oficina d’informació turística: 964 173 032
Emergències: 112