Els carboners
Cultural, natural, històrica, oficis tradicionals
Vallibona compta amb un important patrimoni, fruit de l’estreta relació entre l’home i la natura. El seu terme municipal acull importants superfícies boscoses de carrasques i roures que, des de l’Edat Mitjana fins fa escasses dècades, van ser utilitzades per a la producció de carbó vegetal.
El terme de Vallibona és ric en aigua. Al llarg del riu Cervol i en el Barranc de la Gatellera és molt freqüent la formació de tolls o bassals d’aigua que perduren, fins i tot, a l’estiu.
El Toll de la Cova és un lloc en el llit del Barranc de la Gatellera on, de manera natural, s’acumula aigua. En èpoques de l’any en què el riu està pràcticament sec, en aquest toll encara és possible trobar aigua.
El riu Cervol o de les Corces és un riu de règim irregular que naix al terme de Morella i desemboca a Vinaròs, a la mar Mediterrània. Té un recorregut de 56 km, i rep les aportacions de diverses fonts i barrancs.
Fins a l’altura de Vallibona, el cabal del riu és continu, encara que escàs; tanmateix, el terreny calcari provoca filtracions contínues i, a l’altura de Rossell, ja no porta gens d’aigua. És un dels pocs rius valencians en què les aigües no han estat regulades mitjançant pantans o preses, i representa un ecosistema amb un alt grau de biodiversitat.
Al terme de Vallibona hi ha un gran nombre de tolls naturals, com és el cas del toll de la Codina. Es tracta de zones del llit del riu on, a causa de l’acció erosiva de l’aigua, s’ha creat un lloc més profund on s’acumula l’aigua de manera quasi permanent.
Aquesta paraula prové de l’àrab i significa barrera. Es tracta d’una presa de reduïdes dimensions que consisteix en una paret transversal al llit del riu Cervol, construïda per aturar l’aigua, per augmentar el seu nivell o desviar-ne una part per al reg. L’aigua del riu Cervol era canalitzada per conduir-la fins els molins i els horts que hi havia vora el riu. Els molins de Vallibona es dedicaven a la producció de farina. L’assut proveïa d’aigua els següents molins: Molí del Cup, Molí de la Torre, Molí del Batà, el Molinet i Molí Empampa (aquest últim va ser destruït per una forta riuada del riu Cervol el 1909).
El riu Cervol ha deixat al seu pas, al llarg de la història, una gran riquesa, ja que els veïns, amb el seu enginy i treball, van saber canalitzar l’aigua per construir molins fariners per moldre el gra. Durant molt de temps, els molins van tindre una gran importància, tant econòmica com social.
En el Diccionario Geográfico de Pascual Madoz, publicat entre els anys 1846 i 1850, s’arrepleguen les següents dades sobre la indústria de Vallibona:
“INDUSTRIA la agrícola , 5 molinos harineros , una fáb. de hierro, varias de jabón blando, algunos telares de lienzo y lana, y mucho carbón de encina.”
En el terme municipal de Vallibona podem trobar fonts naturals que han anat proveint durant segles els habitants d’aquestes terres. La Font Vella es troba a escassos metres del nucli urbà i, en l’actualitat, està envoltada d’una àrea recreativa.
Es troba situada a pocs metres del riu Cervol, entre els barrancs del Mitger i de la Llosa. Es tracta d’una font natural on naix aigua durant tot l’any. Presenta la peculiaritat que brolla a ras de terra, sota una teula.
La zona que envolta la font és de gran bellesa per l’abundància de la flora. Molt a prop d’aquesta font, junt al riu Cervol, es localitza el Molí del Cup. Es tracta d’un antic molí fariner que utilitzava el corrent del riu per moldre el gra.
En l’any 1860 hi havia els següents molins a Vallibona: el Molinet, el Molí de la Torre, el Molí del Pont i el ja mencionat Molí del Cup.
El ‘Bosquet’ és una zona on abunden les carrasques, arbres molt apreciats en el passat en aquestes terres, ja que suposaven una font d’ingressos per a moltes famílies de Vallibona. Hi havia molta gent que es dedicava a la producció de carbó vegetal a partir de la fusta de carrasques.
El procés per a l’obtenció del carbó era el següent: la fusta es tallava a trossos i es dipositava sobre una superfície aplanada, preparada per fer les carboneres, que s’anomenava “seti”. Quan el seti estava ple de llenya, era tapat amb branques i una capa de terra ben atapida, i es deixava una boca perquè entrara l’aire. El carbó s’obtenia per combustió lenta, per la qual cosa, les carboneres havien de ser controlades per evitar que es formaren flames i es perdés tot el carbó. La producció anual de carbó al municipi de Vallibona arribava als 454.500 kg.
Les carrasques han estat molt importants a la comarca dels Ports, ja que suposaven una font d’ingressos per a moltes famílies. Hi havia molta gent que es dedicava a la producció de carbó vegetal a partir de la fusta de carrasques.
El procés per a l’obtenció del carbó era el següent: la fusta es tallava a trossos i es dipositava sobre una superfície aplanada, preparada per fer les carboneres, que s’anomenava “seti”. Quan el seti estava ple de llenya, era tapat amb branques i una capa de terra ben atapida, i es deixava una boca perquè entrara l’aire. El carbó s’obtenia per combustió lenta, per la qual cosa, les carboneres havien de ser controlades per evitar que es formaren flames i es perdés tot el carbó.
En aquesta zona hi ha antigues carboneres, que eren el lloc on es realitzava l’obtenció del carbó, i barraques, construccions on vivien els carboners. Aquesta activitat tradicional va perdurar fins al segle passat.
Aquesta microreserva de flora va ser declarada l’any 2003 i és una zona protegida que compta amb una superfície de 19,46 ha.
L’objectiu principal de les microreserves és afavorir la conservació de les espècies botàniques endèmiques, amenaçades o rares, o les unitats de vegetació que hi acullen. En aquest cas, les espècies prioritàries de vegetació són Pinus nigra subsp. salzmanii, Juniperus oxycedrus subsp. badia, Biscuttella fontquer i Knautia rupicola. La unitat de vegetació prioritària és la de pinars de pinassa amb ginebre arbori. També trobem la vegetació de vessants rocoses del maestrat amb vegetació casmofítica.
Dins d’aquesta microreserva està prohibit, entre altres coses, practicar l’escalada o fer aprofitament de recursos forestals.
Telèfons
Ajuntament de Vallibona: 964 772 020
Ajuntament de Morella: 964 160 034
Parc Natural Tinença de Benifassà – Centre d’interpretació: 964 715 720
Morella – Oficina d’informació turística: 964 173 032
Emergències: 112