ETAPA 11. CASTELL DE CABRES – VALLIBONA 14,1 km

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà

Patrimoni natural

Els Ports compta un gran nombre de recursos naturals al llarg de tot el seu territori. Gran part del recorregut entre Castell de Cabres i Vallibona discorre pel Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Es tracta d’un espai natural caracteritzat per l’espectacularitat dels paisatges i l’abundant i rica flora i fauna.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Castell de Cabres)

El GR 331: Els Ports – Camí de Conquesta, a més de ser una ruta cultural i patrimonial, també és un traçat que permet descobrir i gaudir de la natura. Així doncs, part del recorregut del GR s’endinsa pel Parc Natural de la Tinença de Benifassà en els termes de Castell de Cabres i Vallibona.

Aquest parc fou declarat el 19 de maig de 2006 per part de la Generalitat Valenciana. Té unes 5.000 hectàrees a la zona de protecció i quasi 26.000 al Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals, i s’estén per la comarca històrica de la Tinença de Benifassà i Vallibona. En aquest espai es localitzen els rius Sénia i Cervol (també anomenat de les Corces).

La Tinença forma part del gran massís dels Ports de Beseit que comparteixen Aragó, Catalunya i el País Valencià. En aquest massís muntanyós conflueixen la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric. El resultat d’aquesta concurrència ha donat lloc a un conjunt de serres abruptes, que s’alcen entre els 400 m i els 1.300 m d’altitud.

A la Tinença de Benifassà hi ha representació de molts dels hàbitats d’interès europeu: hàbitats d’aigua dolça, bruguerars i matolls temperats, torberes, hàbitats rocosos i, especialment, matolls esclerofil·les, formacions herbàcies i boscos.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà: flora i fauna (Castell de Cabres)

El relleu molt accidentat del P.N. de la Tinença de Benifassà, junt amb la baixa densitat de població i la reduïda activitat agrícola i ramadera, ha afavorit la pervivència d’espècies de flora i fauna amb gran diversitat i quantitat.
Els carrascars formen el grup de masses d’arbres més importants en extensió i estructura de tot el territori valencià. A més, hi ha algunes masses molt ben conservades de rouredes, i també considerables extensions de boixedes.
Cal ressaltar l’existència de 14 microreserves de flora, per la gran quantitat d’espècies d’especial interès o amb caràcter endèmic com la planta carnívora violeta de font (Pinguicula dertosensis), llunetes (Biscutella fontqueri), o arenària (Arenaria conimbricensis).

Pel que fa a la fauna, cal destacar les aus, ja que són el grup de vertebrats més divers: àguiles, falcons i voltors. Tanmateix, l’espècie animal més significativa és la cabra salvatge (Capra pyrenaica). També destaquen alguns carnívors com la geneta (Genetta genetta) el gat salvatge (Felis silvestris) o la fagina (Martes foina). La presència de la papallona graèllsia (Graellsia isabellae) i el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), ha donat lloc a la creació de dues reserves de fauna.

Mas de Boix (Vallibona)

La imatge tradicional de la Tinença de Benifassà està associada al gran patrimoni natural del seu territori, amb majestuoses muntanyes vertebrades per antics camins i aïllades masies. El mas és la casa tradicional d’aquestes terres. Es tracta, generalment, d’una explotació agrària integrada per una casa de camp amb diverses dependències, i per les pastures, les terres de conreu i els boscos que té adscrits.

El Mas de Boix es localitza en una zona on la vegetació predominant és la carrasca (Quercus rotundifolia). El llogaret del mas està format per un conjunt de cases adquirides i restaurades per la Generalitat Valenciana.
Des d’aquest punt es poden contemplar espectaculars vistes de la vall i del Barranc de la Gatellera, a més de les nombroses vaques que pasturen a la zona.

També és freqüent la presència del voltor comú i d’altres aus necròfagues, que volten pel canyet situat prop del mas.

Barranc de la Gatellera: Sénia de la Gatellera (Vallibona)

El Barranc de la Gatellera arreplega part de l’aigua de la serralada de Benifassà, situada al nord de Vallibona. El barranc té uns 6,5 km de recorregut i part d’ell està dins de la zona de protecció del P. N. de la Tinença de Benifassà. El Barranc de la Gatellera és un dels principals aportadors d’aigua del riu Cervol.

Des de fa molts anys s’ha aprofitat l’aigua dels pous situats prop del barranc, com és el cas de la sénia que hi ha situada en el mateix barranc i que porta el seu nom.

Una sénia és una màquina per captar i elevar l’aigua i que consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per la força del corrent d’aigua o per animals (rucs o matxos). La sénia del Barranc de la Gatellera es movia mitjançant la força d’un animal i treia l’aigua soterrània a la superfície per ser aprofitada per al reg d’alguns horts pròxims.

Barranc de la Gatellera: Toll de Gorg (Vallibona)

En aquesta zona del Barranc de la Gatellera es localitza el paratge denominat Toll de Gorg. Es tracta d’una zona on s’acumula l’aigua. El mot ‘gorg’ prové del llatí vulgar gurgus, alteració del llatí clàssic gurges, -itis. Significa ‘clot profund en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs’. En aquest toll, per l’acció erosiva de l’aigua, s’ha creat un lloc més profund, on s’acumula l’aigua de manera quasi permanent.

El Barranc de la Gatellera arreplega les aigües de la pluja i la neu que cauen a la zona sud de la serralada de Benifassà, per desembocar al riu Cervol, a Vallibona. Aquest barranc presenta una morfologia característica del clima mediterrani. A la tardor es produeixen les precipitacions més generalitzades, que en ocasions provoquen desbordaments dels rius i rambles.

Telèfons

Ajuntament de Castell de Cabres:   977 729 015

Ajuntament de Vallibona 964 772 020

Parc Natural Tinença de Benifassà – Centre d’interpretació 964 715 720

Emergències:  112